Tecnoautobiografia

Després de molta estona intentant fer memòria sobre els meus "tecnoinicis" he arribat a la conclusió que les pel·licules en VHS i les tardes davant de la tele veient el club super 3 van ser el meu primer contacte amb la tecnologia, llavors el petri tenia petrifax i el megazero era l'equivalent a una mala sintonització de canal.

Al mateix temps jugava amb el casiotone o cotxes teledirigits d'aquells que tenien un cable i que havies de còrrer darrera d'ells, encara que la gran majoria de jocs o joguines eren de tot menys tecnològiques.

Més tard va arribar la NES i la game boy amb els seus jocs en 2D juntament amb el walkman i el grabar coses en cassettes, fins que un dia va entrar un pentium 100 a casa i desitjava que fòssin les 5 de la tarda per entretenir-me mirant que era capaç de fer aquella màquina. Quan ja començava a perdre la gràcia va arribar el mòdem i el descobriment d'internet, mentre que la resta de coses van seguir evolucionant, el walkman es va convertir en discman, la nintendo en play station i em van regalar un mòbil amb antena desplegable.

De fet des de llavors tot ha anat canviant: DVD, mòbils, ordinadors, reproductors de música, videoconsoles, càmeres digitals: el que toca ara és la wii, l'ipod i la conexió wi-fi (entre moltes altres coses). I encara que els canvis han estat molts crec que per no ser de la generació Einstein m'he anat adaptant força bé (el millor que he pogut), i tot i que experiències desagradables n'hem tingut tots (a mi se'm va esborrar tota la música del itunes) també n'hem tingut de bones, com per exemple buscar qualsevol cosa al google i que t'ho trobi en 0,19 segons.